Si la fotografia no és un art, pitjor per a l’art (Ferdinando Scianna – Sicília 1943), i no li manca raó.
La fotografia és la millor manera de guardar el record d’uns instants, uns moments que quedarien a l’oblit. Les coses passen i la memòria és feble, i quan una imatge val més que mil paraules ens inunden un munt de records que d’altra forma no els tornaríem a reviure.
A tots ens agrada veure una fotografia de quan érem menuts, o d’aquell moment que érem amb els familiars i amics que ja no hi són. I és aquí on entre la feina del fotògraf: immortalitzar moments per a tenir bons records. Si volem tenir un bon record d’aquells moments, d’aquelles persones, no ens limitem, doncs, a polsar un botó.

Em dic Jordi Manrique i vaig néixer a Barcelona al 1965.
La meva afició per la fotografia va començar quan el meu pare em va regalar la seva càmera Olympus Penn EE-2 i des d’aquell instant em vaig sentir absolutament atret per la fotografia, anant a tot arreu amb aquella càmera gràcies a la qual avui dia hi ha imatges d’uns moments i persones que d’altra manera haguessin desaparegut en l’oblit i que, avui, quan algú veu aquelles fotos se li dibuixa un gran somriure a la cara.
Als 14 anys vaig estudiar revelat de fotografia en blanc i negre, i allò em va acabar d’enamorar d’aquest art que és capturar els instants per a que no desapareixin en el temps. Va ser potser aquell aprenentatge el que va fer que tingui una especial predilecció per aquest tipus de fotografia. El fotògraf Ted Grant va dir “quan fotografies persones en color, fotografies el seu vestit, quan ho fas en blanc i negre, fotografies la seva ànima”. Aquesta és potser la millor definició que he llegit sobre la fotografia en blanc i negre.
Amb la irrupció de la fotografia digital vaig adquirir la meva primera càmera reflex, i per aquelles coses de la vida, vaig acabar estudiant novament fotografia amb un grup d’aficionats dels quals, dos anys més tard, vaig formar part dels professors que anaven formant a nous fotògrafs aficionats, i alguns d’aquests alumnes també han fet el salt a la fotografia professional.
A l’actualitat em dedico a la fotografia professional tant d’estudi com exterior amb una especial predilecció pel retrat i el fotoreportatge periodístic, fent també treballs en fotografia publicitària i esportiva, treballant en tots els casos com a freelance des del Masnou.