Invalid Displayed Gallery

Em dic Jordi Manrique i vaig néixer a Barcelona al 1965,
La meva afició per la fotografia va començar quan el meu pare em va regalar la seva càmera Olympus Penn EE-2 i des d’aquell instant em vaig sentir absolutament atret per la fotografia, anant a tot arreu amb aquella càmera gràcies a la qual avui dia hi ha imatges d’uns moments i persones que d’altra manera haguessin desaparegut en l’oblit i que, avui, quan algú veu aquelles fotos se li dibuixa un gran somriure a la cara.
Als 14 anys vaig estudiar revelat de fotografia en blanc i negre, i allò em va acabar d’enamorar d’aquest art que és capturar els instants per a que no desapareixin en el temps. Va ser potser aquell aprenentatge el que va fer que tingui una especial predilecció per aquest tipus de fotografia. Algú va dir “quan fotografies a algú en color, ens ensenya el seu vestit, quan ho fas en blanc i negre, ens mostra la seva ànima”. Aquesta és potser la millor definició que he llegit sobre la fotografia en blanc i negre.
Amb la irrupció de la fotografia digital vaig adquirir la meva primera càmera reflex, i per aquelles coses de la vida, vaig acabar estudiant novament fotografia amb un grup d’aficionats dels quals, dos anys més tard, vaig formar part dels professors que anaven formant a nous fotògrafs aficionats, i alguns d’aquests alumnes també han fet el salt a la fotografia professional.
A l’actualitat em dedico a la fotografia professional tant d’estudi com exterior amb una especial predilecció pel retrat i el fotoreportatge periodístic, fent també treballs en fotografia publicitària i esportiva, treballant en tots els casos com a freelance.