Està clar que amb tanta tecnologia que fins i tot arriba a pensar per nosaltres, l’ús del fotòmetre per part del fotògraf pot sembla una mica anacrònic, doncs al fer la foto podem veure immediatament com ha quedat.
Si bé això és cert, no ho és menys que haver de mesurar la llum que tenim per prendre la imatge a base de prova / error, és una pèrdua de temps que, a més, ens pot fer perdre a més a més, una bona expressió de qui està esperant el millor de la nostra feina.
Les càmeres actuals tenen un fotòmetre incorporat que ens avisa si la foto quedarà bé de llum o no i que amb els diferents automatismes de la càmera (ISO, velocitat i apertura) podem corregir aquest valor de la llum que entrarà al sensor, però això és més fiable si treballem en exteriors que no pas en estudi amb llum artificial.
En exteriors és més fiable l’ús del fotòmetre que porta la càmera, cosa que no veig de la mateixa manera en fotografia d’estudi.
En aquest cas, com habitualment treballo amb més d’un flaix i poden tenir diferents potencies, el fer l’avaluació de la llum amb “prova / error” pot portar més temps del que m’agradaria, y prefereixo utilitzar el fotòmetre per acurar al màxim la millor exposició de llum, guanyant així un temps preciós que puc dedicar a fer les fotos enlloc d’anar provant què queda bé.
Si tens una mica d’experiència i tens clar el que estàs cercant, el fotòmetre et dona uns valors amb els que, segons el que vulguis, pots jugar modificant-los a la càmera. És a dir, que aquest aparell et dona un punt de partida per començar a treballar la llum.
Molts fotògrafs (moltissims!) diuen que utilitzar el fotòmetre és una pèrdua de temps i diners (no solen ser barats, aquests aparells), però prefereixo dedicar el temps a fer fotos a qui se’m posa davant la càmera que no pas anar provant a veure quan encertem l’exposició correcte.
Utilitzar fotòmetre no és imprescindible ni de bon tros, però per mi és una opció interessant.
Salut!
Deja una respuesta