Recordo que quan vaig tornar a estudiar fotografia, al 2008, una de les qüestions que ens plantejàvem quan veiem una imatge que ens agradava era el saber els paràmetres que qui va fer la foto va utilitzar per fer-la: ISO, apertura, velocitat…., els valors EXIF que acompanyen a tota fotografia digital.
En aquells temps en que ens pensàvem que ho sabíem tot de la fotografia perquè teníem una càmera xula i perque els amics i familiars ens deien que els agradaven les nostres fotos, esperàvem absorbir com una esponja dades tècniques com qui recorda la taula de multiplicar sense cap altre objectiu que donar la resposta quan ens preguntessin.
Al cap d’unes setmanes ja començava a veure que saber aquelles dades tant màgiques no servien quasi bé de res, doncs cada fotografia és d’un moment que necessita les seves configuracions per obtenir bons resultats.
De res ens serveix saber que una foto d’un paisatge s’ha pres a f/2 o un retrat a f/8 si no sabem el perquè.
De poc ens servirà tancar un diafragma per a un paisatge si no sabem tenir en compte i calcular la hiperfocal per enfocar-ho tot degudament.
Tampoc tindrà massa sentit posar una sensibilitat ISO si no tenim clar com funciona, el perquè es recomana una i no una altre. Per més que la foto que ens agradi s’hagi fet a ISO 100, si apliquem aquest valor a una imatge que necessita ISO 50… o ISO 800, només aconseguirem espatllar el que podria haver estat una bona fotografia.
No hi ha massa diferència en saber la velocitat de dispar, doncs el fet de que la fotografia en la que ens inspirem s’hagi fet a 1/125 no vol dir que la nostra necessiti aquest mateix valor, doncs potser les característiques del moment requereixen una altre velocitat. I això no es sol explicar a les fotografies que veiem a les revistes, llibres, Internet, etc.
Tots aquests valors els pot calcular la càmera amb la seva electrònica, però si qui calcula les dades de la fotografia és la càmera, aleshores, qui decideix com ha de quedar veritablement la foto, qui prem el disparador o qui ha programat la càmera?
És per això que és important no tant sols saber com funciona la càmera en si mateixa, sinó també en saber el perquè s’utilitza una configuració i no una altre. Com es compensa un valor quan en canviem un altre.
D’aquesta manera serem nosaltres qui triï com quedarà la fotografia, fent-la així nostre. De l’altre manera, la fotografia no serà una més de les que hagi pres una càmera qualsevol. Una càmera més o menys cara, però qui haurà decidit com quedarà la foto haurà estat el programador que la va fabricar, no nosaltres.
Està clar que si la càmera calculés sempre correctament els valors per fer una fotografia, no caldria saber el perquè dels valors a utilitzar per prendre una bona imatge.
La foto en automàtic pot quedar més o menys encertada en quant a ISO, apertura i velocitat, però si aquests valor es calculen correctament per la fotografia que volem fer, el resultat sempre serà molt millor.
Si sabem fer fotografia, l’ordinador ens ha de servir per millorar-la, no per corregir-la.
Treballem per no arreglar fotos. Perquè només cal corregir el que es fa malament. I sovint ni l’ordinador pot arreglar una foto mal calculada.
Deja una respuesta